Curs acadèmic 2025/26

IDENTITAT PERSONAL.De les diferents qüestions que s’han plantejat en torn de la identitat personal, n’hi ha dues que han estat especialment abordades en el debats filosòfics contemporanis i que seran les que ens ocuparan en aquest curs. La primera té a veure amb les condicions de persistència d’una persona al llarg del temps; és a dir, amb quin tipus de fets (psicològics, físics) determinen que jo continuï existint, o deixi de fer-ho. El que es demana és quina mena de relació (psicològica, física) hi ha d’haver entre mi, ara, i cert individu en el futur, perquè aquest individu i jo siguem la mateixa persona. A finals dels 60 del segle passat, es va produir una revisió de la resposta psicologista clàssica de Locke, enriquint el criteri de continuïtat de Locke basat en la memòria amb altres aspectes psicològics que es van considerar rellevants per a la identitat, i modificant-lo per evitar un problema de circularitat. A conseqüència d’aquesta revisió, el criteri va ser posat en qüestió a partir de la presentació i discussió de diversos casos problemàtics que analitzarem acuradament. També revisarem les diferents respostes que els defensors del psicologisme proporcionen a les dificultats que presenten aquests casos. A més, ens ocuparem d’analitzar en quina mesura criteris alternatius al psicològic poden explicar de manera plausible els casos esmentats. La segona qüestió que abordarem té un expressió més simple que la primera: què som? (O: què sóc jo?). Ens ocuparem d’estudiar les dues respostes més discutides actualment: (a) Les persones som organismes, o certes parts d’organismes, i (b) les persones no som literalment organismes, però estem constituïdes per organismes. Finalment, prendrem el cas de la identitat personal com a exemple d’un debat més general sobre les relacions entre qüestions pràctiques i qüestions metafísiques.

L'objectiu de l'assignatura és l'estudi dels principis teòrics i metodològics que permeten la interpretació i l'anàlisi de la distribució geogràfica dels éssers vius. Aquesta perspectiva més clàssica es complementarà amb l'estudi dels problemes derivats de l'anomenat canvi ambiental des d'una perspectiva multiescalar. Finalment es tractara dels reptes de futur que té plantejats la biogeografia com a disciplina científica en el marc socioambiental contemporani. . La influència dels factors abiòtics en la distribució de la vida. La influència dels factors biòtics en la distribució de la vida. Canvis en la distribució dels continents i en el clima. Les comunitats, els ecosistemes i els biomes. Les pertorbacions. Dispersió, colonització i invasió. Evolució, especiació i extinció. Biogeografia i canvi ambiental: una síntesi. Biogeografia i els nous reptes ambientals: la biogeografia de la conservació.

El mòdul està plantejat com una introducció a la llengua italiana. Es treballaran les nocions bàsiques d'ús de la llengua oral i escrita, amb especial incidència en l'aspecte comunicatiu, i aspectes del context cultural corresponent a la llengua estudiada.

Curs de nivell A1 de català, organitzat pel Servei de Llengües Modernes (SLM) juntament amb l’OI (Oficina Internacional) de la Universitat de Girona, adreçat a estudiants Erasmus i personal de mobilitat que acaben d’arribar a la Universitat de Girona. El curs introductori sobre llengua i cultura catalanes ofereix als estudiants un primer contacte amb la llengua, amb un curs dissenyat virtualment per tal que l’alumnat, de forma autònoma però sempre amb l’acompanyament del professorat, pugui aprendre la llengua a través de diversos recursos com vídeos, jocs, audicions, lectures i exercicis de gramàtica. El curs també té com a objectiu introduir els estudiants a la cultura i la societat catalana a través d'una breu ressenya de la història, la geografia, les tradicions, etc. de Catalunya. El curs està dissenyat per fer que la cultura catalana esdevingui viva per als estudiants, que s'espera que participin en viatges i visites culturals pel territori. Calendari i estructura El curs virtual consta de 50 hores de treball per part de l’estudiant (45 h de llengua + 5 h de cultura). L’aula virtual amb tots els materials i les activitats que es realitzen durant el curs és a la plataforma Moodle de la UdG. El curs està dividit en 5 unitats.

Curs consistent en un projecte col·lectiu de posada en escena orientada per un professor en funcions orgàniques de director d’escena: lectura ideològica del text, aproximació i concreció de les necessitats tècniques i d’interpretació, assaig, repetició i entrenament físic i justificació de les opcions estètiques e ideològiques escollides. Determinació de les necessitats d’escenotècnia i producció. La peça serà triada entre el conjunt d’obres que van des dels començaments de l’escriptura dramàtica fins al segle XVIII.

Intensificació de diverses llengües modernes. No acredita cap nivell d'idioma.

70

Principis per la gestió d'establiments d'allotjaments i restauració. Marc legal regulador d'empreses d'allotjament turístic i de restauració.

Assignatura on el seu principal objectiu és posar de rellevància aquells tipus de turisme que es poden fer a les diferents destinacions turístiques, així com conèixer els organismes que s’encarreguen de planificar la seva estratègia turística. Igualment important seran els coneixements de geografia tant política com física on es troben aquestes destinacions turístiques.

Aprofundiment dels coneixements, capacitats i actituds vinculant els alumnes a la realitat empresarial del sector turístic, completant i complementant la seva formació teòrica amb l'experiència pràctica. Ampliació de l'assignatura Practicum.

L’epistemologia o teoria del coneixement és la branca de la filosofia que s’ocupa principalment de les nocions de coneixement i creença justificada. En aquesta àrea de reflexió filosòfica es plantegen qüestions com les següents: Quines condicions s’han de complir per poder dir que un subjecte sap que París és la capital de França? Quines són les nostres fonts de coneixement? Què és el que podem conèixer? Què és el que està més enllà del nostre coneixement? És realment possible tenir coneixement sobre el món extern? Què ens permet dir que una creença està justificada? Quin tipus d’elements ens proporcionen justificació per creure? En aquest curs introductori presentarem totes aquestes qüestions i discutirem algunes de les propostes que s'han formulat per tal de donar-los-hi resposta.