Curs acadèmic 2025/26

Principals característiques de l'esport i el seu tractament en edat escolar. Revisió crítica de la seva adequació a les prescripcions curriculars. Models d'iniciació esportiva i de l'ensenyament esportiu. Descripció, anàlisi i pràctica de la iniciació en diferents tipologies d'esports en l'àmbit escolar: objectius principals, activitats i eines per a l'avaluació.

El desenvolupament motor dels infants fins als 12 anys. Les habilitats motrius bàsiques, les habilitats motrius específiques, i la seva anàlisi. El tractament de les habilitats motrius en el currículum. L'aprenentatge i el desenvolupament de les habilitats motrius en els diferents cicles de l'educació infantil i primària. Factors que incideixen en l'aprenentatge de les habilitats motrius i elements metodològics i didàctics.

Conèixer els fonaments biològics del moviment humà. Conèixer els fonaments de la condició física de cara al desenvolupament integral de les persones, des de la perspectiva de la salut. Conèixer les bases de la salut i els principis de l'activitat física orientada cap a la salut. Saber aplicar els continguts teòrics i pràctics específics de l'assignatura per al desenvolupament saludable dels infants en les etapes d'Educació Infantil i Educació Primària.

'1. LA PROGRAMACIÓ DE L'EDUCACIÓ FÍSICA A LA LOE. 1.1 Concepte de programació 1.2 Justificació teòric-pràctic de la programació 1.3 Principis, f actors i criteris de la programació 1.4 Programació didàctica basada en competències 1.5 Orientacions per l'elaboració de la programació didàctica 1.6 Elaboració i desenvolupament dels objectuius didàctics en els diferents cicles 2. L'AVALUACIÖ DE L'EDUCACIÓ FÍSICA. 2.1 Concepte. Finalitat i Objectiu 2.2 Formes d'avaluar 2.3 Criteris d'avaluació 2.4 Activitats d'avaluació 2.5 Disseny d'activitats d'avaluació 2.6 Concepte de programació'.

Aquesta assignatura planteja la importància de la dansa i l’expressió corporal en l’educació física i la seva contribució al desenvolupament de la capacitat introjectiva, expressiva, comunicativa i creativa dels estudiants.

Construïm i reflexionem sobre quina és la nostra experiència amb l'art i a través de l'art, quin és el lloc de l'art en l'Educació i com en la nostra experiència docent podem treballar l'art com a forma de comunicació i relació amb el món.

Classes en català

Analitzarem, tant des del punt de vista teòric com experimental, els espais que ens envolten per a poder proposar les seves transformacions i millores

1. Les tècniques artístiques bidimensionals (procediments, materials i suports) 2. Diversitat de manifestacions de les arts plàstiques. (el dibuix, la pintura, el col.lage, el gravat, etc.) 3. Elements configuradors del llenguaje visual 4. El dibuix i el llenguatge gràfic. El disseny bidimensional. 5. La linea i el color com a experiència emocional 6. Els llenguatges i les tècniques artístiques bidimensionals a infantil i primària. 7. Capacitat creativa i comunicativa de l’art

La creació es una manifestació cultural i el fonament del patrimoni, i no únicament des d'una visió de patrimoni material i tangible. Aquesta realitat també està impregnada de valors simbòlics. L’actualitat ens presenta una gran multiplicitat de registres visuals, tàctils, espacials, sonors i estètics que han generat canvis en els valors tradicionals de l’art. L’art contemporani es incomprès i habitualment un gran desconegut als centres educatius, és per això que des de l’educació hem de construir ponts que facilitin una aproximació de l’art contemporani a la societat i en especial als estudiants, nens i nenes i adolescents. El procés de formació de les persones i dels grups socials ha de fonamentar-se en una educació de la sensibilitat, de la capacitat de gaudir de la bellesa i d’expressar-se creativament i, en aquest sentit, ens cal construir un concepte de patrimoni artístic i cultural veritablement inclusiu i d’acord amb les realitats de la nostra societat. Per aquest motiu cal un coneixement sensible i ampli, que faci que els diferents públics valorin, respectin, interpretin i gaudeixin el patrimoni artístic universal. Un dels objectius d’aquest mòdul es desenvolupar estratègies i generar recursos i materials didàctics que facilitin la difusió del patrimoni artístic i l’art contemporani des d’una visió plural, oberta i inclusiva.

En aquesta assignatura es procura proporcionar als estudiants una sèrie de nocions bàsiques respecte de l'ús del dibuix (principalment, i entre altres formes d'art i cultura visual) com a eina de representació del món, de l'interior i l'exterior, de les idees i projectes, tant des de la imaginació com de la percepció. Es treballaran els recursos necessaris per a conscienciar-nos de la importància de les diferents estratègies de la representació visual per a descobrir, interpretar, construir i reconstruir la nostra percepció, concepció i comprensió del món, d'un mateix i dels altres. També estudiarem el dibuix i la representació visual amb relació al desenvolupament i l'aprenentatge dels infants de 3 a 12 anys.

L’expressió global dels infants a partir d'eines dramàtiques i artístiques, respectant l'impuls lliure de l'infant. Coneixement de tècniques d’expressió: Presència i comunicació, teatre sensorial, titelles, i altres formes d’expressió teatral.

Aquest mòdul es basa en la metodologia de l'aprenentatge servei. Amb l’objectiu d’analitzar les funcions i els reptes que han d’assumir les biblioteques escolars, es donaran a conèixer els recursos i estratègies necessaris per fomentar el plaer de la lectura i la lectura crítica. Per aconseguir-ho, els estudiants hauran de dissenyar una activitat que vehiculi una biblioteca pública municipal amb una biblioteca escolar i ajudi a generar sinergies entre ambdues. Aquest treball es farà en grup al llarg del curs amb el guiatge de la professora, xerrades ad hoc, visites a biblioteques públiques i posades en comú a l'aula.

El mòdul respon a la necessitat d’introduir l’alumne de segon curs en el coneixement de les escoles d’educació infantil i primària com a context organitzatiu on es du a terme la funció educativa i, alhora, d’efectuar un apropament transversal a la funció docent. El mòdul s’estructura en quatre blocs que es desenvolupen d’una manera seqüenciada llevat del darrer, que es treballa d’una manera transversal al llarg de tot el mòdul. El primer bloc es proposa activar i sistematitzar alguns coneixements previs de l’estudiant sobre una realitat que els és coneguda (l’escola), amb la intenció d’afavorir la construcció d’una visió de conjunt del mòdul. Al segon bloc es parteix de la premissa que l’educació és un servei social que es du a terme en un sistema que cal conèixer en profunditat per tal d’intervenir-hi amb seguretat. Des d’aquesta perspectiva, convé que els futurs mestres es construeixin una visió global del sistema educatiu i del subsistema escolar en el qual hauran d’intervenir. S’estableixen tres grans àmbits d’anàlisi: el sistema educatiu, el context social proper i el centre educatiu. El bloc tercer se centra en l’anàlisi de la funció principal dels mestres: contribuir a l’aprenentatge i al desenvolupament integral dels seus alumnes. Ho fa en el treball quotidià a l’aula, als espais específics (laboratori, gimnàs...), en el treball especialitzat, en gran grup, en grups reduïts o individualment, a l’hora d’esbarjo, en una sortida, etc. L’essència de la feina docent consisteix a influir en els alumnes perquè aprenguin, per la qual cosa cal construir un ambient de treball a l’aula. Certament, en el marc d’una escola inclusiva, caracteritzada per una extrema diversitat, es tracta del principal repte que han d’afrontar els mestres. El bloc es destina a tractar algunes habilitats docents bàsiques: l’establiment de relacions interpersonals positives amb els alumnes, les normes d’aula, la resolució positiva dels conflictes, la gestió de l’aula i l’afrontament de s

La metodologia observacional com a instrument d'investigació a l'aula i l'escola. La professió de mestre o mestra. Fonaments de l'observació i contribucions de la neuroeducació en la interpretació dels comportaments observats. Aplicació d'un instrument d'observació en un context determinat elaborat per l'alumnat.