Curs acadèmic 2023/24

En aquesta assignatura es donaran les pautes bàsiques per a la difusió de la recerca en l'àmbit de l'adquisició de segones llengües. En esta asignatura se proporcionarán las pautas básicas para la difusión de la investigación en el ámbito de la adquisición de segundas lenguas

Aquesta assignatura tractarà dels següents aspectes: descripció dels recursos basats en les TIC disponibles en l'actualitat per a la pràctica d'ensenyament-aprenentatge de llengües estrangeres; anàlisi de bones pràctiques docents amb l'ús de les TIC; disseny d'activitats d'ensenyament-aprenentatge amb l'ús de les TIC; tècniques d'integració de les TIC en la pràctica docent.

Adquisició i aprenentatge de llengües. La importància de l'entorn lingüístic. Característiques individuals en l'adquisició de segones llengües. Factors psicolingüístics en l'aprenentage de llengües. Aprenentatge de llengües en entorns multilingües.

En aquesta assignatura es presentaran algunes metodologies didàctiques (mètodes i enfocaments) per a l’ensenyament-aprenentatge de l’espanyol i del català L2. També es donaran les eines i estratègies necessàries per a la creació i programació d’unitats didàctiques, al mateix temps que es valoraran i analitzaran críticament materials didàctics i altres recursos.

Realització d’un treball de recerca original, segons els standards acadèmics de la disciplina i que, pel seu contingut, pugui donar lloc a un article publicable en una revista científica de l’àmbit humanístic.

Els alumnes tenen l’oportunitat de realitzar pràctiques en algun dels grups de recerca de l’àmbit humanístic reconeguts per la UdG. L’especificitat de cada grup incidirà en la tipologia de pràctiques, el contingut de les quals estarà sempre relacionat amb les recerques en curs dels equips de recerca i en cap cas consistirà en la realització de tasques administratives. Durant la seva realització, els estudiants exploraran noves vias de creació de coneixement en investigacions concretes, entraran en contacta amb fonts primàries i aplicaran les darreres tecnologíies. L' investigador responsable de cada grup tutoritzarà i supervisarà el treball de l'estudiant, que haurà de presentar una memòria detallada de les tasques realitzades, i demostrar estar en condicions de relacionar el treball empíric amb el marc teòric i els objetius de la línia de recerca en que ha de realitzar les pràctiques. Aquesta memòria, així com el conjunt del treball realitzat, serà avaluada per l' investigador responsable del grup.

En el món contemporani, la llengua ha esdevingut una institució social, un objecte científic, un subjecte narratiu. Tant des del punt de vista del discurs com de les pràctiques lingüístiques, les institucions, les elits i els parlants han intervingut i intervenen per definir la llengua, modelar-la o, en el cas dels parlants, narrativitzar-la com a experiència individual. En aquestes aproximacions, hi conflueixen disciplines tan diverses com la història de la llengua, la sociolingüística o la història de la cultura. L'assignatura parteix del cas concret de la llengua catalana per abordar la complexitat del fet lingüístic en el món contemporani. Els programes que tracten la història de la llengua catalana no solen arribar a abordar la contemporaneïtat. En l'assignatura, s'estudiaran els canvis en l'imaginari lingüístic derivats de la modernitat, i les evolucions més recents en la codificació del corpus del català.

Aproximació a algunes qüestions rellevants de la filosofia contemporània

Aproximació a l'estudi del segle XX a partir dels debats historiogràfics i les noves perspectives de recerca centrades en la història política i cultural

L'objectiu de l'assignatua és l'assoliment, per l'estudiant, de les competències necessàries per analitzar narratològicament un text narratiu. L'assignatura es divideux en dues parts, que corresponen a dos gèneres literaris: conte i novel·La. Es comenten les diferents tendpencies i corrents d'anàlisi al llarg de la història, que s'apliquen amb una metodologia eminentment pràctica sobre textos proposats de diferents èpoques, estètiques, etc., per tal que l'estudiant pugui testar els coneixements adquirits sobre materials pràctics. Al llarg del curs, s'aportaran i aplicaran els resultats de projectes de recerca en curs en l'àmbit de la literatura contemporània.

L'objectiu de l’aquesta matèria és abordar, a partir de la presentació de recerques en curs, alguns processos bàsics de transformació del món rural modern i contemporani mitjançant un enfocament d'història comparada.

Joan Miró i el seu context (1917-1945).

Definirem Renaixement i Humanisme, què són i què els diferencia, quins són els professionals anomenats humanistes, quin objectiu tenen i on l'exerceixen. El temari ofereix una panoràmica dels trets més importants d’alguns dels humanistes i dels textos més influents en la literatura, en el pensament i en l’art europeus de final de l’edat mitjana i de tota l’edat moderna. Es dedica atenció especial a la influència concreta en l'àmbit hispànic i del nord d'Europa.

L'assignatura consisteix en un taller de recerca i crítica en història de l'art d'època moderna, que familiaritzarà l'estudiant en el coneixement i la pràctica de tot un seguit d'eines metodològiques i d'instruments de recerca. En aquest curs, l'assignatuar se centrarà en el fenomen de la destrucció i salvaguarda i el mercat de l'art i els seus actors.

Anàlisi interdisciplinar (històrica, filosòfica) del pensament polític de l'Europa dels segles XVI i XVII i les seves fonts. L'assignatura gira a l'entorn de dos eixos principals: (1) La irrupció maquiavèlica. El realisme polític de Maquiavel es converteix, des de la seva aparició, en el paradigma polític de referència. Se n'estudien l'impacte, les varietats, els adversaris. (2) La problemàtica teològico-política a l'Europa moderna, sobretot arran de les reformes religioses, i la influència de la religió en la vida política.

"En les societats medievals, com en les d'altres èpoques, els poders eclesiàstics (papal, episcopal, canonical i abacial) i laics (reial, principesc, aristocràtic i burgès) van percebre la necessitat estructurar-se i de recolzar les seves accions i manifestacions polítiques i socials mitjançant l'organització d'institucions i de promocions artístiques i elaboracions discursives que avalessin les seves estratègies propagandístiques i recolzessin la seva justificació ideològica. Aquesta és la causa i la raó de ser de nombrosos productes culturals (institucionals, textuals, arquitectònics, artístics i protocol·laris,...), l'estudi dels quals s'enriqueix quan s'analitzen des d’un punt de vista multidisciplinari (des de l'arqueologia a la teologia). En aquesta assignatura es presentaran estudis específics sobre l'organització i la legitimació institucional, com l'organització de la Casa de les reines a la Corona d'Aragó, les estratègies de legitimació del papat o les pràctiques de construcció de la memòria i de promoció artística i monumental dels bisbes capítols cardenalicis i dels reis i reines."

Mitjançant la producció manuscrita tardomedieval, la Corona d’Aragó i la de Castella van importar models culturals que van constituir els fonaments de la cultura catalana dels segles posteriors. Aquest curs presentarà alguns casos paradigmàtics d’aquest procés d’importació i difusió de la cultura en vernacle, aprofundint tant en la tipologia de manuscrits com en els continguts que difon, traçant així el panorama cultural de l’època i el perfil del públic al qual es dirigeix.

Les ciutats medievals poden ser considerades com a centres d'unes xarxes urbanes que relacionaven les ciutats i el seu entorn immediat amb la resta del món i a través de les quals circulaven persones, béns, serveis i idees. En aquesta assignatura s'analitzaran, per una banda, algunes de les institucions que convertiran a les ciutats medievals de l'Occident mediterrani en centres d'una xarxa i, per l'altra, alguns dels elements que hi circulaven.

El curs tracta de dos grans temes: la Bíblia des de la perspectiva històrica, literària i arqueològica i l'estudi del desenvolupament del pensament greco-romà des de Plató fins a Ciceró.

En aquesta assignatura es formarà als/a les alumnes en la documentació epigràfica d'època clàssica. L’assignatura té un alt contingut pràctic, perquè pretén dotar els/a les estudiants de les tècniques i dels coneixements necessaris per comprendre correctament els textos epigràfics en un context d’anàlisi digital. En conseqüència, per llegir aquestes inscripcions revisarem els elements bàsics de la llengua llatina emprats en aquests textos, la majoria amb caràcter de formulari o abreujats per necessitat. Dedicarem gran part de l'assignatura a conèixer aquelles inscripcions més comuns en qualsevol excavació